És situada vora la mar Negra, uns 30 km al NE del líman format pel Dnièster, sobre una plataforma de 60 m d’altura que domina el port. Ciutat de traçat regular, amb carrers amples, té als seus voltants molts establiments balnearis. El seu port —el més important de la mar Negra— disposa d’un modern equipament, registra un notable volum de tràfic i és la base d’una important flota pesquera. Hi ha drassanes, indústries de conserves alimentàries, del vidre, d’instruments fotogràfics, metal·lúrgiques i mecàniques (maquinària agrícola i ferroviària) i té nombroses escoles superiors i especialitzades.
Antiga colònia grega, anomenada Odisos, fou successivament ocupada i fortificada durant l’edat mitjana per tàrtars, lituans, polonesos i turcs (que la denominaren Hadji-Bey). Com a resultat de la primera guerra russoturca, passà (1789) a poder dels russos, que hi edificaren (1792-94) una fortalesa i una base naval i restauraren (1795) el nom d’Odessa. Arquebisbat ortodox el 1836. A la segona meitat del segle XIX era el primer centre exportador de grans i la quarta ciutat de Rússia. Conserva molts edificis del segle XIX, neoclàssics i amb influència renaixentista. Hi treballà especialment l’arquitecte italià F. Boffo, del qual és també la gran escalinata (192 graons) que baixa cap al port i que fou escenari de l’aixecament obrer del 1905 i del motí de la tripulació del cuirassat Pot’omkin.