El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms, que vivia el 1011 (encara que la tradició familiar els feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf). Descendent seu seria Bernat I d’Oms (mort després del 1251), senyor d’Oms, de la filla del qual i del senyor d’Orla nasqué Arnau I d’Oms, dit també de Montescot (mort vers el 1260), senyor d’Oms, Orla i Montescot, que fou autoritzat pel rei (1250) a contruir un castell al lloc de Calmella. Tingué dos fills, el petit dels quals, Berenguer, formà la línia de Calmella, i el gran, Bernat II d’Oms (mort després del 1279), continuà la línia primogènita
©
©
La línia dels senyors de Calça i Morellàs, que tingué la seva sepultura a la capella del Sant Crist de Perpinyà, fou començada per Joan d’Oms i de Perapertusa, fill de Guillem I. Fou avi de Baltasar d’Oms i Samsó (mort vers el 1630), síndic del rec dels quatre casals, pare de Guerau d’Oms i de Santmartí (mort el 1645), que es casà amb la pubilla Caterina del Viver i Descatllar, senyora de Calça, Morellàs i Sant Martí de Fenollar. Llur fill Baltasar d’Oms i del Viver (mort el 1656) visqué refugiat a Barcelona i tingué el seu patrimoni rossellonès confiscat. Morí a Barcelona i féu hereu el seu germà Tadeu d’Oms i del Viver (mort vers el 1695), senyor de Calça, Morellàs i Sant Martí de Fenollà, que recuperà aquest patrimoni. Lluità amb les forces del lloctinent comte de Santa Coloma, però després ho féu (1663) al costat dels francesos. Fou rebesavi d'Amadeu d’Oms i Moreau-Montcheuil (mort el 1885), cavaller de la Legió d’Honor i darrer representant de la línia. La branca dels marquesos d’Oms tingué per fundador Guerau d’Oms i de Viver (mort el 1707), germà de Baltasar i de Tadeu, que fou coronel del regiment Reial Rosselló d’infanteria i pare del coronel d’infanteria Joan d’Oms i de Taquí (mort vers el 1746), senyor de Parestortes. Aquest fou succeït pel seu fill, també coronel d’infanteria, Francesc Xavier d’Oms i de Foix-Bearn (mort el 1755) -baró de Tresserra, per la seva muller, i senyor de Sureda per la seva mare-, que ho fou pel seu, Josep d’Oms i de Tord (mort a Barcelona el 1807), comte de Formiguera, baró de Tresserra, senyor de Tellet, Oms, la Bastida, Bula d’Amunt, Sureda, Bages, el Soler d’Avall, Santa Eugènia, les Fonts i la Palma de Llenguadoc, que el 1767 fou creat marquès d’Oms pel rei de França. El 1790 fou elegit membre del consell i del directori del departament dels Pirineus Orientals, però dimití el 1791 i el 1793, per evitar d’ésser empresonat, emigrà, amb la seva família, a Barcelona. Li foren confiscats tots els béns. Per mort (1809) sense fills del seu net Elionor d’Oms i de Castellane la successió passà a la seva germana Enriqueta d’Oms i de Castellane (morta el 1866), a qui, el 1815, foren retornats els béns familiars, especialment el bosc de Formiguera i el palau d’Oms de Perpinyà.
La branca de Pontellà fou iniciada per Josep d’Oms i de Taquí (mort el 1826) -germà de Francesc Xavier- i s’extingí el 1936 per mort de la seva besneta i darrera de tots els Oms, Carolina d’Oms i Ferrer.
La línia dels barons de Corbera tingué per iniciador Bernat d’Oms i de Saga (mort en 1429/30), tercer fill de Berenguer III. Cambrer del rei, fou nomenat capità o alcaid vitalici del castell de Perpinyà, càrrec que li fou declarat hereditari.
©
La línia dels senyors de Calmella fou començada per Berenguer d’Oms (mort després del 1299), que heretà del seu pare, Arnau I, la senyoria de Calmella. El seu net, Guillem d’Oms i Clairà, senyor de Calmella, es casà amb Jaumina Despuig, que li aportà el castell i terme de Tatzó d’Avall, i tingueren dos fills: el petit, Guillem, heretà la mare i formà la branca de Vilallonga de la Salanca, i el gran, Joan d’Oms i Despuig (mort vers el 1396), rebé la senyoria de Calmella i fou avi de Guillem d’Oms i de Ribes (mort vers el 1506), a qui el 1477 el rei de França confiscà els béns, que recuperà més tard. Aquest fou besavi d'Antoni d’Oms i Joli (mort el 1631), senyor de Calmella i de Pià (senyoria que havia heretat dels parents materns), i es casà amb Jerònima de Jou i Joli, senyora de Vilaclara, que només li donà dues filles, amb les quals s’extingí (1692) aquesta línia; la petita fou monja canongessa de Sant Salvador de Perpinyà i heretà Calmella i Vilaclara, que llegà al seu convent, i la gran, Maria Anna d’Oms i Jou (morta el 1645), senyora de Pià, no tingué fills del seu marit Àngel de Pas i senyor de Sant Marçal, a qui féu hereu.
La branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca, que tenien la seva sepultura a l’església de Sant Agustí de Perpinyà, fou iniciada per Guillem d’Oms i Despuig, senyor de Tatzó d’Avall, que fou antecessor de Francesc d’Oms (mort el 1482), senyor del castell de Tatzó d’Avall, que li confiscà Lluís XI el 1476. El 1466 es casà amb Gallarda de Bellcastell (morta el 1506), que li aportà les senyories de Vilallonga de la Salanca i de Talteüll amb la seva capitania, i la casa aloera de Bellcastell. Llur besnet Onofre d’Oms i d’Oms (mort vers el 1596) es casà en segones noces (1563) amb Maria de Cabrera i Colom, i per aquest fet llurs descendents empraren també aquest cognom. Foren pares de Bernat d’Oms i Cabrera (mort ofegat al Tec el 1630), també senyor de Vingrau, que el 1598 s’uní en matrimoni a Àngela Desbosc de Vilagaià i Desbosc, que també vinculà el seu cognom en llur descendència. Llur fill Josep d’Oms-Cabrera i Desbosc (mort en 1641/45) el 1640 féu costat al lloctinent comte de santa Coloma, i fou pare del capità de cavalls cuirassers de la companyia de guàrdies de Catalunya Manuel d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova (mort el 1670), senyor de Vilallonga de la Salanca, Tatzó d’Avall (ambdues senyories les vengué al baró de Montclar), de Talteüll i de la casa de Bellcastell, que durant la guerra dels Segadors fou partidari de Felip IV i al qual fou confiscada la hisenda al Rosselló. El 1666 fou processat per fellonia al rei de França i declarat còmplice de voler lliurar la plaça de Cotlliure als partidaris de la reincorporació del Rosselló al Principat. Fou pare d'Antoni d’Oms-Cabrera-Desbosc i d’Oms (mort en un duel el 1705), que el succeí, i heretà de la mare el castell de Rubí. Fou capità de les guàrdies de Catalunya i conseller del consell d’Índies. Heretà el patrimoni dels Desbosc de Santvicenç (baronia de Vilassar i senyoria de Sant Vicenç de Burriac) i per mort (1693) del seu oncle matern, Ramon I d’Oms de Santapau, s’emparà del seu ja minvat patrimoni, que encara minvà més en vendre (1701) la senyoria de Saga. Tanmateix aquest patrimoni li fou discutit pels Sentmenat, barons i després marquesos de Castelldosrius (que al·legaren millors drets en virtut del testament d’Antoni I el Vinculador), als quals fou adjudicat per sentència judicial del 1730; tot i això, s’arribà a una convinença i la filla i hereva -i darrera representant de la branca- d’Antoni, Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera (morta el 1759), muller d’Agustí de Copons i de Copons, segon marquès de Moja, restà amb les propietats, i els Castelldosrius amb els títols nobiliaris.
Els Oms de Mallorca tenen per genearca un Guillem d’Oms que prengué part a la conquesta de l’illa i que era un cabaler dels senyors d’Oms rossellonesos. El 1315 a Guillem d’Oms li fou concedida la cavalleria de Vernissa, a Alcúdia, que havia estat dels templers. Foren jurats en cap de Mallorca Berenguer d’Oms, el 1340, Bernat d’Oms, el 1360, i Berenguer d’Oms, el 1399 i el 1408. Francesc d’Oms, en el seu testament del 1440, cridà a la seva herència, a manca d’hereus més propers, el seu parent Pere Arnau d’Oms, que vivia al Rosselló. Al començament del segle XVII es formaren dues línies. La primera línia que posseí el predi Son Oms amb una cavalleria a Porreres, pel matrimoni d'Antoni d’Oms i Guerau (mort el 1661) amb la pubilla Francesca Guerau i Sanglada, adquirí el vincle dels Guerau d’Axartell. Llur fill Jeroni d’Oms i Guerau (mort el 1679) fou capità i governador de les viles de Petra i Sant Joan de Sineu i acabà amb els bandolers fent penjar llurs principals caps, entre els quals Gargamellot. La pubilla de la línia fou la seva rebesneta Maria Magdalena d’Oms i de Torrella, que aportà l’herència als descendents seus i del seu marit Henri de Chauveron, que avui són els Truyols, senyors de la cavalleria de Borneta, i per mort de la seva neta (1825) passà als Gual de Torrella. La segona línia s’extingí amb Berenguer d’Oms i de Sant Joan (mort després del 1704), cavaller d’Alcàntara, i la seva herència passà als Truiols i el 1770 als Vilallonga, marquesos de CasaDesbrull.
Els Oms de Castella: Sembla que Berenguer d’Oms passà a Castella al segle XV al servei del rei Joan II i s’establí a Villafrechos i a Villalón canviant el cognom originari pel d'Olmos. Els Olmos-Girón foren després regidors perpetus de Lleó i marquesos de Torreblanca. Els Oms de Terrassa, sense cap lligam amb els rossellonesos, tenen per genearca Conrad d’Oms, sastre d’aquella vila (amb el carner familiar a la capella de Sant Fruitós). Tingué dos fills, que formaren dues branques d’aquesta família, Rafael i Miquel. Rafael d’Oms (mort en 1550/76) restà fent de paraire a Terrassa, però el seu fill Jaume d’Oms (mort poc després del 1576) passà a Barcelona, on fou mercader, ciutadà honrat de matrícula i diputat reial de la generalitat (1575). Amb el seu germà Joan d’Oms, foren els representants a Barcelona de dues companyies comercials que Jaume tenia a Palerm i a Messina. Fou pare de Conrad d’Oms i Llop (mort el 1595), ciutadà honrat de matrícula i donzell, i aquest ho fou del darrer representant de la seva branca, el donzell Francesc d’Oms i Cornet (mort després del 1612). Recolliren la successió els seus cosins els Montagut, senyors de Vilanova de la Muga. L’altra branca fou iniciada per Miquel d’Oms (mort poc després del 1557), que també s’establí a Barcelona, on fou mercader i formà una companyia comercial amb el seu nebot Jaume d’Oms, el seu cunyat Cebrià Queralbs i el seu gendre Francesc Jeroni Bonet. El succeí el seu fill Miquel d’Oms i Queralbs (mort el 1596), que fou mercader, ciutadà honrat de matrícula i donzell i pare de Miquel d’Oms i Llull (mort el 1627), donzell, que el 1593 es casà amb la pubilla Marianna de Biure-Vilarig i de Senesterra, senyora de Sant Jordi Desvalls, i fou llur fill i hereu Miquel d’Oms i Biure-Vilarig, que morí (després del 1631) sense fills. La representació d’aquesta branca passà als seus nebots, els Boixadors, ciutadans honrats de Barcelona. Amdues branques tingueren un carner comú a la parròquia de Santa Maria del Mar.
Els Oms de València, cavallers i donzells, que hom suposa també descendents dels de Rosselló, tingueren casa a València i a Xàtiva i foren senyors del castell de Sella. Aquest fou comprat el 1318 a Eiximèn d’Orís per Bernat d’Oms (mort vers el 1338), el qual possiblement fou besavi de Tomàs d’Oms (mort en 1404/05), senyor de Sella, a qui el rei concedí (1366) l’alqueria de Fraga dels Abats, prop de Cocentaina. S'extingiren a mitjan segle XVI amb el besnet del darrer, Jaspert d’Oms i Mercader, àlies Lluc de Benoste, que pledejà (1510) per la baronia de Relleu i morí sense fills deixant la seva herència amb imposició de cognom i armes al seu cosí germà Miquel Joan Mercader.