Oms

Armes dels Oms

Llinatge de cavallers i després de nobles del Rosselló, originari del castell d’Oms, que li donà el nom.

El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms, que vivia el 1011 (encara que la tradició familiar els feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf). Descendent seu seria Bernat I d’Oms (mort després del 1251), senyor d’Oms, de la filla del qual i del senyor d’Orla nasqué Arnau I d’Oms, dit també de Montescot (mort vers el 1260), senyor d’Oms, Orla i Montescot, que fou autoritzat pel rei (1250) a contruir un castell al lloc de Calmella. Tingué dos fills, el petit dels quals, Berenguer, formà la línia de Calmella, i el gran, Bernat II d’Oms (mort després del 1279), continuà la línia primogènita

Els Oms, barons o varvassors de Montescot

©

i fou pare de Berenguer I d’Oms (mort vers el 1369), a qui foren confiscats els béns el 1344 per la seva fidelitat al destronat rei de Mallorca, i de Berenguer II d’Oms i de Vila-rasa (mort després del 1314), que lluità amb el seu senyor el rei de Mallorca i Felip III de França contra Pere de Catalunya-Aragó i el 1293 rebé els béns del vescomte Jaspert V de Castellnou, fins que el 1298 li foren restituïts. Fou pare de Bernat d’Oms i de Vila-rasa (mort el 1356), que, amb el seu fill gran, anà a l’expedició de Sardenya (1354) i fou tramès com a ambaixador al jutge d’Arborea (1355) per negociar la pau amb els governs. Amb el seu fill Berenguer d’Oms i de Muraaquesta línia ja havia reunit un considerable nombre de senyories i, en morir el seu fill petit, Bernat, formà la línia dels barons de Corbera, i l’hereu Berenguer d’Oms i de Sagael succeí en tots els dominis i fou pare de Bernat d’Oms i de Santapaui de Berenguer d’Oms i de Santapau. A aquest, el 1456, la cúria de Besalú li vengué la baronia de Santa Pau com a més oferent en encant públic fet a causa de l’execució de sentència contra Hug V Ademar de Santapau. Fou pare de Guillem d’Oms de Santapau i Fabra, que fou succeït pel seu fill Berenguer VI d’Oms de Santapau i de Perapertusa. Fou aquest, segurament, el primer dels Oms de la línia primogènita que rebé el privilegi de noble després del 1528. Tingué per fill Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat (mort el 1557), dit el Vinculador, que heretà els dominis paterns (baronies de Santa Pau, Oms, Saorra, Tellet, Saga, Clairà, Relleu i Montesquiu, la varvassoria de Montescot i les senyories de Montbram, amb la vall de Sant Martí, el Portús, la Clusa, Sant Joan, Sant Martí i Sant Cristau d’Albera, Torèn, Pi de Conflent, Aituà, Finestres, etc), amb la capitania dels castells reials de Cotlliure i, per part de la seva mare, el castell de Rubí. Es dedicà a la marina i comandà una galera gran de la seva propietat. Fou (1538) cavaller de l’orde de Sant Jaume. Abans de morir creà un vincle agnatici amb el seu patrimoni. Fou pare de Ramon d’Oms i de Calders (mort el 1615), que serví durant 45 anys al mar amb la seva galera Porfiada, es trobà a Lepant i a la campanya de Portugal, on, ocasionalment, comandà la galera reial; fou també alcaid del castell d’Elna i superintendent de la fàbrica de galeres de les drassanes de Barcelona i, finalment (1605), fou el primer capità general de l’esquadra de galeres del Principat. El 1586 era armador de galeres i, juntament amb altres, concertà, amb èxit, amb la corona, per a servir a les Índies. Altres fills d’Antoni I foren Antoni d’Oms de Santapau i de Salbà, que no tingué fills amb l’hereva dels Oms de Corbera, i Berenguer VII d’Oms de Santapau i de Calders (mort el 1596), cavaller de Calatrava, que heretà del pare el castell de Rubí i la granja dels Pujols (Vallespir) i els béns del germà i fou batlle general de Catalunya. Féu construir una sepultura a la parròquia de Santa Pau per a ell i els seus successors (els antecessors tenien sepultura al monestir de Jonqueres, de Barcelona, i al convent de frares predicadors de Cotlliure).

Els Oms de Santapau, barons de Santapau

©

El succeí el seu fill Berenguer VIII d’Oms de Santapau i de Sentmenat (mort el 1656), cavaller de Sant Jaume, del consell del rei, batlle general de Catalunya i procurador dels feus reials del Principat. Concedí notables privilegis als seus vassalls i lluità contra els francesos. Es casà amb la seva cosina germana Maria Magdalena d’Oms i d’Oms (morta el 1658), filla del capità general Ramon, de qui Berenguer era lloctinent. Deixà només una filla, Maria Teresa I d’Oms de Santapau i d’Oms (morta el 1670), que, per a poder succeir en el patrimoni, fou casada (1630) amb el seu oncle Antoni d’Oms i de Sentmenat (mort el 1640), senyor de Rubí i cavaller de Calatrava, germà del seu pare. Antoni fou nomenat (1637) cap de les tres companyies formades a Barcelona amb les quals intentà, sense èxit, de prendre Leucata. El 1638 era tinent coronel de la Coronela de Barcelona i el 1639 tornà a lluitar contra els francesos al Rosselló i es trobà, com a mestre de camp, al setge de Salses, on resistí fins al final. El succeí en el patrimoni llur fill Ramon I d’Oms de Santapau i d’Oms (mort el 1693), batlle general i procurador, com el seu avi i oncle, i conseller reial. Lluità contra els francesos al Rosselló i el 1653 anà a auxiliar Girona i defensà infructuosament Puigcerdà. Es retirà al seu castell de Santa Pau, on resistí, i auxilià Besalú. Arran del tractat dels Pirineus perdé totes les possessions a les comarques ocupades per França, que després li foren retornades. El 1675 seguí les campanyes del mariscal de Schomberg a Morellàs i Bellaguarda. El 1682 una sentència judicial declarà nul·la la venda de la baronia de Montesquiu feta a Berenguer III d’Oms i per liquidar la restitució dels fruits indegudament percebuts durant aquest llarg període hagué de vendre Clairà, Sant Llorenç de la Salanca, Saorra, Fullà, Pi, Torèn, Mentet i Relleu i els forns de Cotlliure. El seu germà Gaspar d’Oms i d’Oms (mort el 1675) fou canonge de Girona i abat de Sant Feliu i nomenat vicari general dels exèrcits del duc de San Germano, morí en la campanya de Morellàs i Bellaguarda. A la mort de Ramon I, prengué possessió dels seus béns el seu nebot Antoni d’Oms-Cabrera-Desbosc i d’Oms, de la línia de Vilallonga de la Salanca, però els Sentmenat, barons de Dosrius, recolzant-se en el testament d’Antoni I, li posaren plet, que guanyaren el 1730.

La línia dels senyors de Calça i Morellàs, que tingué la seva sepultura a la capella del Sant Crist de Perpinyà, fou començada per Joan d’Oms i de Perapertusa, fill de Guillem I. Fou avi de Baltasar d’Oms i Samsó (mort vers el 1630), síndic del rec dels quatre casals, pare de Guerau d’Oms i de Santmartí (mort el 1645), que es casà amb la pubilla Caterina del Viver i Descatllar, senyora de Calça, Morellàs i Sant Martí de Fenollar. Llur fill Baltasar d’Oms i del Viver (mort el 1656) visqué refugiat a Barcelona i tingué el seu patrimoni rossellonès confiscat. Morí a Barcelona i féu hereu el seu germà Tadeu d’Oms i del Viver (mort vers el 1695), senyor de Calça, Morellàs i Sant Martí de Fenollà, que recuperà aquest patrimoni. Lluità amb les forces del lloctinent comte de Santa Coloma, però després ho féu (1663) al costat dels francesos. Fou rebesavi d'Amadeu d’Oms i Moreau-Montcheuil (mort el 1885), cavaller de la Legió d’Honor i darrer representant de la línia. La branca dels marquesos d’Oms tingué per fundador Guerau d’Oms i de Viver (mort el 1707), germà de Baltasar i de Tadeu, que fou coronel del regiment Reial Rosselló d’infanteria i pare del coronel d’infanteria Joan d’Oms i de Taquí (mort vers el 1746), senyor de Parestortes. Aquest fou succeït pel seu fill, també coronel d’infanteria, Francesc Xavier d’Oms i de Foix-Bearn (mort el 1755) -baró de Tresserra, per la seva muller, i senyor de Sureda per la seva mare-, que ho fou pel seu, Josep d’Oms i de Tord (mort a Barcelona el 1807), comte de Formiguera, baró de Tresserra, senyor de Tellet, Oms, la Bastida, Bula d’Amunt, Sureda, Bages, el Soler d’Avall, Santa Eugènia, les Fonts i la Palma de Llenguadoc, que el 1767 fou creat marquès d’Oms pel rei de França. El 1790 fou elegit membre del consell i del directori del departament dels Pirineus Orientals, però dimití el 1791 i el 1793, per evitar d’ésser empresonat, emigrà, amb la seva família, a Barcelona. Li foren confiscats tots els béns. Per mort (1809) sense fills del seu net Elionor d’Oms i de Castellane la successió passà a la seva germana Enriqueta d’Oms i de Castellane (morta el 1866), a qui, el 1815, foren retornats els béns familiars, especialment el bosc de Formiguera i el palau d’Oms de Perpinyà.

La branca de Pontellà fou iniciada per Josep d’Oms i de Taquí (mort el 1826) -germà de Francesc Xavier- i s’extingí el 1936 per mort de la seva besneta i darrera de tots els Oms, Carolina d’Oms i Ferrer.

La línia dels barons de Corbera tingué per iniciador Bernat d’Oms i de Saga (mort en 1429/30), tercer fill de Berenguer III. Cambrer del rei, fou nomenat capità o alcaid vitalici del castell de Perpinyà, càrrec que li fou declarat hereditari.

Els Oms, senyors de la baronia de Corbera

©

El 1408 rebé el papa Benet XIII a la seva casa de Perpinyà. Serví a Nàpols Alfons IV i es casà amb Margarida de Sagarriga i de Perapertusa, baronessa de Corbera del Castell, i tingueren per fill Carles d’Oms i de Sagarriga, que fou pare de Bernat d’Oms i d’Albert (mort en 1472/74), que fou senescal del rei de França a Bellcaire i Nimes. Assistí al tractat de Baiona entre Lluís XI i Joan II. Lluís XI el féu governador i capità general dels comtats (1463), però es dedicà a preparar la insurrecció contra els francesos i el 1472 en fou el cap i prengué possessió de les fortaleses en nom de Joan II. Fracassada la revolta hagué de fugir, però continuà en la tasca i el 1473 aconseguí que el rei entrés a Perpinyà. Els francesos tornaren a envair el Rosselló i Bernat resistí a Elna, però fou fet presoner i escapçat a Perpinyà. Es casà amb la pubilla Elisabet de Corbera-Campllong i d’Albert, baronessa de Púbol, vídua de Francesc de Muntanyans-Horta i de Berenguer Joan de Requesens, i foren pares de Lluís d’Oms i de Corbera-Campllong (mort el 1513), que el 1474 fou fet vicegovernador dels comtats i capità del castell de Perpinyà, amb facultat de nomenar successor, nomenat governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1493) quan Ferran II recuperà els comtats, i capità general de les forces del Rosselló. El 1495 tingué dissensions amb el castellà Enrique de Guzmán, cap militar de les guarnicions (on morí el 1497). Es casà amb la pubilla Violant de Cruïlles i de Vilademany, varvassora de Vilademany, baronessa de Rupit, de Santa Coloma de Farners i de Taradell, senyora de Viladrau i de Fornells de la Selva i castlana de Seva i del Brull. El patrimoni de Lluís (baronies de Corbera i Villerac i senyories de Volferic, Millars, Sant Miquel de Llotes, Casa Fabre i Vilar de Cerdanya) fou heretat per llur fill Joan d’Oms i de Cruïlles (mort vers el 1575), cavaller de Sant Jaume, que es casà amb Beatriu de Sarriera i de Gurb, senyora de Vilablareix, la filla gran dels quals, Joana d’Oms i de Sarriera, fou casada amb l’hereu dels Oms de Santa Pau, però morí sense fills el 1575 i l’herència passà als Llupià, que també es cognomenaren d’Oms. El patrimoni dels Cruïlles i Vilademany fou heretat per l’altre fill Carles de Cruïlles i de Vilademany (mort el 1572), que rebé -juntament amb el seu germà Joan- el privilegi de noble, el 1529. Fou també governador del Rosselló i de la Cerdanya, es casà amb Rafaela de Cardona i de Rocabertí i foren pares de sis fills, que, en principi, es cognomenaren tots de Cruïlles, però després, al llarg de llurs vides i per distints motius, anaren canviant de cognom (concretament Miquel esdevingué de Requesens-Campllong en heretar la baronia de Púbol), encara que el que predominà fou el de Vilademany. La successió d’aquesta línia passà als Perapertusa, vescomtes de Jóc.

La línia dels senyors de Calmella fou començada per Berenguer d’Oms (mort després del 1299), que heretà del seu pare, Arnau I, la senyoria de Calmella. El seu net, Guillem d’Oms i Clairà, senyor de Calmella, es casà amb Jaumina Despuig, que li aportà el castell i terme de Tatzó d’Avall, i tingueren dos fills: el petit, Guillem, heretà la mare i formà la branca de Vilallonga de la Salanca, i el gran, Joan d’Oms i Despuig (mort vers el 1396), rebé la senyoria de Calmella i fou avi de Guillem d’Oms i de Ribes (mort vers el 1506), a qui el 1477 el rei de França confiscà els béns, que recuperà més tard. Aquest fou besavi d'Antoni d’Oms i Joli (mort el 1631), senyor de Calmella i de Pià (senyoria que havia heretat dels parents materns), i es casà amb Jerònima de Jou i Joli, senyora de Vilaclara, que només li donà dues filles, amb les quals s’extingí (1692) aquesta línia; la petita fou monja canongessa de Sant Salvador de Perpinyà i heretà Calmella i Vilaclara, que llegà al seu convent, i la gran, Maria Anna d’Oms i Jou (morta el 1645), senyora de Pià, no tingué fills del seu marit Àngel de Pas i senyor de Sant Marçal, a qui féu hereu.

La branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca, que tenien la seva sepultura a l’església de Sant Agustí de Perpinyà, fou iniciada per Guillem d’Oms i Despuig, senyor de Tatzó d’Avall, que fou antecessor de Francesc d’Oms (mort el 1482), senyor del castell de Tatzó d’Avall, que li confiscà Lluís XI el 1476. El 1466 es casà amb Gallarda de Bellcastell (morta el 1506), que li aportà les senyories de Vilallonga de la Salanca i de Talteüll amb la seva capitania, i la casa aloera de Bellcastell. Llur besnet Onofre d’Oms i d’Oms (mort vers el 1596) es casà en segones noces (1563) amb Maria de Cabrera i Colom, i per aquest fet llurs descendents empraren també aquest cognom. Foren pares de Bernat d’Oms i Cabrera (mort ofegat al Tec el 1630), també senyor de Vingrau, que el 1598 s’uní en matrimoni a Àngela Desbosc de Vilagaià i Desbosc, que també vinculà el seu cognom en llur descendència. Llur fill Josep d’Oms-Cabrera i Desbosc (mort en 1641/45) el 1640 féu costat al lloctinent comte de santa Coloma, i fou pare del capità de cavalls cuirassers de la companyia de guàrdies de Catalunya Manuel d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova (mort el 1670), senyor de Vilallonga de la Salanca, Tatzó d’Avall (ambdues senyories les vengué al baró de Montclar), de Talteüll i de la casa de Bellcastell, que durant la guerra dels Segadors fou partidari de Felip IV i al qual fou confiscada la hisenda al Rosselló. El 1666 fou processat per fellonia al rei de França i declarat còmplice de voler lliurar la plaça de Cotlliure als partidaris de la reincorporació del Rosselló al Principat. Fou pare d'Antoni d’Oms-Cabrera-Desbosc i d’Oms (mort en un duel el 1705), que el succeí, i heretà de la mare el castell de Rubí. Fou capità de les guàrdies de Catalunya i conseller del consell d’Índies. Heretà el patrimoni dels Desbosc de Santvicenç (baronia de Vilassar i senyoria de Sant Vicenç de Burriac) i per mort (1693) del seu oncle matern, Ramon I d’Oms de Santapau, s’emparà del seu ja minvat patrimoni, que encara minvà més en vendre (1701) la senyoria de Saga. Tanmateix aquest patrimoni li fou discutit pels Sentmenat, barons i després marquesos de Castelldosrius (que al·legaren millors drets en virtut del testament d’Antoni I el Vinculador), als quals fou adjudicat per sentència judicial del 1730; tot i això, s’arribà a una convinença i la filla i hereva -i darrera representant de la branca- d’Antoni, Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera (morta el 1759), muller d’Agustí de Copons i de Copons, segon marquès de Moja, restà amb les propietats, i els Castelldosrius amb els títols nobiliaris.

Els Oms de Mallorca tenen per genearca un Guillem d’Oms que prengué part a la conquesta de l’illa i que era un cabaler dels senyors d’Oms rossellonesos. El 1315 a Guillem d’Oms li fou concedida la cavalleria de Vernissa, a Alcúdia, que havia estat dels templers. Foren jurats en cap de Mallorca Berenguer d’Oms, el 1340, Bernat d’Oms, el 1360, i Berenguer d’Oms, el 1399 i el 1408. Francesc d’Oms, en el seu testament del 1440, cridà a la seva herència, a manca d’hereus més propers, el seu parent Pere Arnau d’Oms, que vivia al Rosselló. Al començament del segle XVII es formaren dues línies. La primera línia que posseí el predi Son Oms amb una cavalleria a Porreres, pel matrimoni d'Antoni d’Oms i Guerau (mort el 1661) amb la pubilla Francesca Guerau i Sanglada, adquirí el vincle dels Guerau d’Axartell. Llur fill Jeroni d’Oms i Guerau (mort el 1679) fou capità i governador de les viles de Petra i Sant Joan de Sineu i acabà amb els bandolers fent penjar llurs principals caps, entre els quals Gargamellot. La pubilla de la línia fou la seva rebesneta Maria Magdalena d’Oms i de Torrella, que aportà l’herència als descendents seus i del seu marit Henri de Chauveron, que avui són els Truyols, senyors de la cavalleria de Borneta, i per mort de la seva neta (1825) passà als Gual de Torrella. La segona línia s’extingí amb Berenguer d’Oms i de Sant Joan (mort després del 1704), cavaller d’Alcàntara, i la seva herència passà als Truiols i el 1770 als Vilallonga, marquesos de CasaDesbrull.

Els Oms de Castella: Sembla que Berenguer d’Oms passà a Castella al segle XV al servei del rei Joan II i s’establí a Villafrechos i a Villalón canviant el cognom originari pel d'Olmos. Els Olmos-Girón foren després regidors perpetus de Lleó i marquesos de Torreblanca. Els Oms de Terrassa, sense cap lligam amb els rossellonesos, tenen per genearca Conrad d’Oms, sastre d’aquella vila (amb el carner familiar a la capella de Sant Fruitós). Tingué dos fills, que formaren dues branques d’aquesta família, Rafael i Miquel. Rafael d’Oms (mort en 1550/76) restà fent de paraire a Terrassa, però el seu fill Jaume d’Oms (mort poc després del 1576) passà a Barcelona, on fou mercader, ciutadà honrat de matrícula i diputat reial de la generalitat (1575). Amb el seu germà Joan d’Oms, foren els representants a Barcelona de dues companyies comercials que Jaume tenia a Palerm i a Messina. Fou pare de Conrad d’Oms i Llop (mort el 1595), ciutadà honrat de matrícula i donzell, i aquest ho fou del darrer representant de la seva branca, el donzell Francesc d’Oms i Cornet (mort després del 1612). Recolliren la successió els seus cosins els Montagut, senyors de Vilanova de la Muga. L’altra branca fou iniciada per Miquel d’Oms (mort poc després del 1557), que també s’establí a Barcelona, on fou mercader i formà una companyia comercial amb el seu nebot Jaume d’Oms, el seu cunyat Cebrià Queralbs i el seu gendre Francesc Jeroni Bonet. El succeí el seu fill Miquel d’Oms i Queralbs (mort el 1596), que fou mercader, ciutadà honrat de matrícula i donzell i pare de Miquel d’Oms i Llull (mort el 1627), donzell, que el 1593 es casà amb la pubilla Marianna de Biure-Vilarig i de Senesterra, senyora de Sant Jordi Desvalls, i fou llur fill i hereu Miquel d’Oms i Biure-Vilarig, que morí (després del 1631) sense fills. La representació d’aquesta branca passà als seus nebots, els Boixadors, ciutadans honrats de Barcelona. Amdues branques tingueren un carner comú a la parròquia de Santa Maria del Mar.

Els Oms de València, cavallers i donzells, que hom suposa també descendents dels de Rosselló, tingueren casa a València i a Xàtiva i foren senyors del castell de Sella. Aquest fou comprat el 1318 a Eiximèn d’Orís per Bernat d’Oms (mort vers el 1338), el qual possiblement fou besavi de Tomàs d’Oms (mort en 1404/05), senyor de Sella, a qui el rei concedí (1366) l’alqueria de Fraga dels Abats, prop de Cocentaina. S'extingiren a mitjan segle XVI amb el besnet del darrer, Jaspert d’Oms i Mercader, àlies Lluc de Benoste, que pledejà (1510) per la baronia de Relleu i morí sense fills deixant la seva herència amb imposició de cognom i armes al seu cosí germà Miquel Joan Mercader.