Fill de Berenguer (IV) d’Oms. Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms ( Berenguer V d’Oms ). Cavallerís d’Alfons el Magnànim. El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 (feta hereditària el 1428). Governador general de Mallorca (1425-57), hagué d’afrontar la revolta dels forà , iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va. Es congracià l’animadversió de tothom en obligar a pagar als forans com a servitud perpètua un cens anual de dues mil lliures, fet que revifà de nou la revolta i motivà la seva destitució temporal. Hereu del seu pare de la Clusa, Sant Llorenç de Cerdans i Montesquiu al Vallespir, de Clairà al Rosselló, de la Serra al Conflent i Saga de Cerdanya, el 1456 comprà la baronia de Santa Pau. En iniciar-se la guerra contra Joan II (1462) anà a Girona per auxiliar la reina Joana Enríquez. El seu reialisme l’enemistà amb la generalitat de Catalunya i amb la població de Cotlliure, d’on hagué de fugir; es refugià al castell de Perpinyà, d’on era capità el seu cosí germà Carles d’Oms i de Sagarriga; es mantingué addicte a França, en contra de la població perpinyanesa, fidel a la generalitat.