Catedràtic de retòrica a Saragossa i a València (1561-79), on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris. D’entre les seves nombroses publicacions didàctiques cal recordar diversos opuscles, reeditats diverses vegades, que propugnen la utilització de textos ciceronians depurats com De vera et facili imitatione Ciceronis (1560), El estudioso de la aldea (1568), El latino de repente (1573), la seva Rhetorica (1567) en quatre parts, que inclou diversos fragments de comèdies per a ésser representades pels deixebles, el Vocabulario del humanista (1569), obra lexicogràfica amb veus al·lusives a animals, plantes, monedes, metalls, etc, amb equivalències llatines, castellanes i catalanes. La seva dissertació Campi eloquentiae (1573) marca la plenitud del llatí ciceronià. Traduí al castellà les Elegantiae de Paulo Manucio, refoses i publicades el 1616 i traduïdes posteriorment (1679) al català. El 1563 actuà com a garant de l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el seu procés inquisitorial.