Ensenyà a Hamburg (1921-33) i, amb el nazisme, emigrà als EUA, on professà a Princeton. La formació filosòfica kantiana, la lectura d’obres d’A. Riegl i la col·laboració amb E. Cassirer el menaren a una elaboració teòrica de la interpretació dels fets artístics. Treballà a l’Institut Warburg i, en contra del formalisme i la tradicional historiografia de l’art, però amb els instruments de la iconografia, propugnà la iconologia. Cal destacar els seus estudis sobre Dürer (1915, 1922, 1923 i 1943), Idea (1924), Die Perspektive als “symbolische Form" (1927), Studies in Iconology (1939).