Fou, successivament, boteller del rei Pere el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán (1376), algutzir del mateix rei (1379), batlle general de València (1380-81) i governador general de València (1381-86), càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s’havia decantat pel partit de l’infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per Joan I, esdevingut rei (1387-89). Prengué part en les lluites de bàndols del 1396 a València al costat del Bort Diez, dels Centelles i de Vidal de Blanes, contra Jaume de Soler i els Vilaragut. En morir Joan I el 1396 fou implicat en el procés contra el seu consell, acusat d’haver intentat canviar el règim municipal de València. Fou absolt el 1398. Conservà fins a la seva mort l’alcaldia del castell i la serra d’Eslida, que el rei Martí li havia confiat essent infant vers el 1379.