Excavà a Tello, Larsa, Lagaš i Māri. Fou professor de l’École du Louvre (1937), cap del departament d’antiguitats orientals del Musée du Louvre (1946). De les seves obres cal remarcar: Māri une ville perdue (1936), Archéologie mésopotamienne (1946-53), Tello: vingt campagnes de fouilles (1948), Ziggurats et tour de Babel (1949), Mission archéologique de Māri (1956-57), Sumer (1960) i Assur (1961) i, amb M. H. Chehab i S. Moscati, Les phéniciens (1975). Darrerament publicà L’aventure archéologique (1979) i fins a la seva mort dirigí les revistes Syria i Revue d’Assyriologie .