Un any abans Suero de Quiñones envià a molts països d’Europa un cartell on feia constar que, per servei a la seva dama, impediria el pas a tot cavaller que en les dates susdites volgués passar per aquell pont i que l’obligaria a lluitar amb ell o amb algun dels seus nous companys fins a trencar un total de tres-centes llances. Hi lluitaren seixanta-vuit cavallers, vint d’ells vassalls d’Alfons el Magnànim (deu d’Aragó, sis del Principat i quatre del regne de València), en els quals es palesa un cert interès a deslluir la competició, sens dubte per evidents raons polítiques. De fet només s’hi trencaren cent seixanta-set llances i Quiñones només combaté amb l’alemany Arnaldo de la Floresta Bermeja (castellanització, sens dubte, d’Arnald von Rottenwald), amb el valencià Pere Daviu, amb Gonzalo de Castañeda i amb Juan de Merlo, que el ferí el 27 de juliol i l’inutilitzà per a la resta del pas. D’entre els aventurers del Principat cal destacar el gegantí Asbert de Claramunt, l’únic que fou mort en el pas (el 6 d’agost, per un altre Suero, fill d’Álvar Gómez de Quiñones), el cos del qual el bisbe d’Astorga no permeté que fos sebollit en sagrat; Francí Desvalls i Riambau de Corbera, que canviaren un curiós epistolari cavalleresc amb Suero de Quiñones i que lluitaren el 5 d’agost amb Lope de Aller i Diego de Baçan, respectivament. Els valencians més destacats foren els germans Pere i Joan Fabra (a qui dedicà L’Espill Jaume Roig). Tots els esdeveniments del Passo són recollits amb grans detalls al Libro del Passo Honroso redactat per l’escrivà reial i notari Pedro Rodríguez de Lena, que fou publicat, resumit, per Juan de Pineda, a Salamanca el 1588. Són també imprescindibles les lletres de batalla que Suero de Quiñones i Lope de Estúñiga es creuaren amb Desvalls i Corbera i els germans Fabra.