Advocat, exercí la professió a Buitrago i a Madrid; en aquesta ciutat estudià economia i col·laborà a El Corresponsal, diari que dirigia el seu amic Aribau. En 1841-46 dirigí la companyia concessionària del monopoli de la sal. Fou elegit diverses vegades diputat, des del 1847, any que fou nomenat director general del deute públic. El 1853 ocupà, durant tres mesos, el ministeri d’hisenda (establí el deute fluctuant) i el 1856 tornà a ocupar la direcció general del deute públic. Ingressà a la Sociedad Libre de Economía Política de Madrid, i contribuí a la fundació de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles de Aduanas. Escriví Filosofía del crédito (1850; reeditada el 1858), Tratado sobre la ciencia de la contribución (1856), amb un pròleg d’Aribau, Historia de la deuda pública española y proyecto de un arreglo y unificación (1863), Lecciones de economía política (1868; havien estat publicades a La Gaceta Económica de Madrid). Entre els escrits polítics cal esmentar La Europa en 1860 (1861).