Membre del cos d’arxivers, exercí de mestre a Ripoll, a Girona i a Mataró. A Ripoll fundà el setmanari El Ripollès i estudià la història del monestir del qual fou un dels principals promotors de la seva restauració; publicà El monasterio de Ripoll (1872), Santa María de Ripoll (1875), Santa María del Monasterio de Ripoll (1878) i La crema de Ripoll, 1839! (1896), obres útils però de poca crítica històrica. Col·laborà a La Revista de Girona i és autor de traduccions (una sobre Hero i Leandre) i de monografies sobre temes històrics i arqueològics, dins una línia més literària que crítica, però que li donaren molta popularitat i despertaren l’afecció a temes artístics i culturals. És autor també de treballs sobre Mataró, com Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro (1887) i Reales privilegios de Mataró (1888).