Fill d’Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella. Fou casat en primeres noces amb Constança Manuel, filla de l’infant castellà Juan Manuel, de la qual restà vidu essent encara príncep hereu. Tingué per amant Inés de Castro, dama amb la qual es casà en secret (1354) després d’haver tingut diversos fills. L’ascendència dels Castro sobre el príncep i les rivalitats dels grups nobiliaris motivaren la conjura d’un grup de cortesans, que aconseguiren d’Alfons IV el consentiment per assassinar Inés de Castro (1355). Aquest fet motivà la rebel·lió de l’infant (1355-57), que, un cop coronat (1357), reivindicà la legalitat de la seva unió amb Inés de Castro (Cantanhede, 1360) i castigà els seus assassins. Convocà les corts d’Elvas (1361), en les quals feu costat als concelhos urbans. Com els seus predecessors immediats, reprimí els abusos del clergat i de la noblesa, mentre creixia la influència de l’alta burgesia en els afers del govern.