Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba que el 1868 passà a Barcelona (la seva mare, de parla castellana, era vídua del governador de Matanzas, Soliñas, i el seu pare, senyor de Lloselles, era d’una família catalana prepotent ja a Cuba a la fi del s. XVIII). Estudià a la Universitat de Barcelona. Amb Ll. López-Oms fundà (1882) la revista bilingüe La Gaviota d’Arenys de Mar i publicà els primers versos a Adolescencia (1882). Director de L’Avenç (1883-84), despolititzà la revista i la convertí en prestigiós portaveu del que ell anomenà, per primer cop (1884), Modernisme , com una adhesió a la moderna estètica europea, interpretada com l’autenticitat d’un realisme veraç i antiretòric, i d’una crítica exigent amb la pròpia cultura. Viatjà a Anglaterra (1884) —es casà amb Amèlia Paque Olworton, filla del director de la Royal Orchestra, i publicà els seus records de viatge a Bocetos ingleses (1895)— i a Madrid, on tractà Menéndez y Pelayo, a qui dedicà el llibre de poemes Cantos modernos (1888). Publicà, encara, un llibre de crítica: A dos vientos (1892), que desenvolupava l’article La crítica literària a Catalunya publicat a L’Avenç el 1883, i diversos texts poètics en castellà — Norte y Sur (1893), Musgo (1903) i La madre tierra (1908)— i en català a la Lectura Popular . Fou molts anys col·laborador habitual de La Vanguardia (des del 1888), Revista Crítica (1895), Catalònia (1898), La Lectura (1901) i Cultura Española (1906). De les seves traduccions de l’anglès destaca El libro de las tierras vírgenes (1904), de Rudyard Kipling. Com a estudiós de la poesia publicà El espíritu castellano y el catalán en la literatura española (1905), Verdaguer y la evolución poética catalana (1913) i El caso Boscán (1933), entre d’altres. Del 1930 ençà publicà només texts de divulgació cultural. Fou acadèmic de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1913) i corresponent de l’Academia Española i de l’Arcàdia de Roma. El seu fill Guillem Perés fou un il·lustrador de llibres de gust anglicitzat, que emprà el pseudònim Billy.
Ramon Domènec Perés i Perés , segons un retrat de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Escriptor.