Bisbe d’Arràs (1540), fou el portantveus de Carles V al concili de Trento i contribuí a la negociació de la pau d'Augsburg entre l’emperador i els prínceps protestants (1555). Al servei de Felip II, intervingué en les conferències de Marcoing i de Cercamps (1558), que prepararen el tractat de Cateau-Cambrésis. Nomenat arquebisbe de Malines (1560) i cardenal mentre actuava com a governador de Flandes, la seva intransigència religiosa provocà la indignació popular. Enviat a Roma, fou virrei de Nàpols (1571-75). De retorn a Madrid (1579), presidí el Consejo Supremo de Italia, contribuí a l’annexió de Portugal (1580) i al trasllat temporal de la capitalitat de l’imperi hispànic a Lisboa (1581-83).