Estudià peritatge químic i fou president de l’Escola Catalana Mossèn Cinto i fundador i director de la revista Ciència (1926-33), a la primera època. Des del 1913 milità en diverses organitzacions catalanistes fins el 1922, que ingresà a Acció Catalana, de la qual fou secretari general. També fou gerent de La Publicitat (des del 1935) i membre del Consell d’Economia de Catalunya. Fou membre fundador de la Societat de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Després de la guerra civil, s’exilià el 1939 a França, i el 1942 a Mèxic. Allà treballà en la fabricació d’articles de cautxú. Fou un dels principals promotors de la catalanitat a Mèxic; participà en la fundació de l’Institut Català de Cultura de Mèxic, en qual fundà també la revista Vida Catalana, en castellà, de cara al món de parla castellana. També fou un dels principals promotors de la construcció de la Sala Guimerà, a la ciutat de Mèxic, centre que es dedicà inicialment al teatre català. Tornà a Catalunya l’any 1974.