Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb la seva família i el 1941 s’establí a Mèxic. Adquirí la nacionalitat mexicana i el 1950 es graduà com a arquitecte a la Universitat de Mèxic. Professor a l’Escuela Nacional de Arquitectura (ENA) de la mateixa universitat (1951-70), també hi desenvolupà una considerable tasca docent com a professor de disseny (fins el 1978), i fou delegat oficial del Colegio de Arquitectos de México en els congressos internacionals de París (1965), Praga (1967) i Mèxic (1970). Intervingué, amb Mario Maní, en el pla urbanístic d’Acapulco i projectà, amb F. Candela i E. Castañeda, el Palau d’Esports de la ciutat de Mèxic per als Jocs Olímpics (1968) i el Centre d’Exposicions de la UNAM. Fou director del Departamento de Diseño Arquitectónico de la División de Estudios Superiores de la ENA (1968-75). Conreà la pintura des del 1959, però des del 1978 s’hi dedicà de manera preferent. Exposà individualment a Mèxic, San Francisco, Los Angeles i Houston, entre altres ciutats. La seva pintura, de formes indefinides, parteix de l’aplicació acurada i suau dels colors. El 1990 tornà a Catalunya. El 1994 se li dedicà una exposició retrospectiva a Barcelona i el 2004 rebé un homenatge de l’Ateneu Barcelonès.