Residí molts anys a París, on publicà una obra de fisiognomonia (Liber compilationis Physionomiae, ~1295), i el 1310 tornà a Pàdua, on ensenyà medicina i filosofia natural a la universitat. Traduí al llatí diverses obres mèdiques de Galè i diversos escrits astrològics d’Abraham ibn ‘Ezra, i preparà una edició llatina, en ordre alfabètic, del De Materia Medica de Dioscòrides. La seva obra més notable és, però, el Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum (1303), intent de conciliació, en una fórmula expositiva analítica en 200 differentiae, de les opinions contradictòries dels metges i filòsofs anteriors, des dels grecs. Semblantment procedí per a l’astronomia amb el Lucidator dubitabilium astronomiae, conservat fragmentàriament. Autor també d’un Tractatus de venenis (1316), tingué fama de nigromàntic i fou acusat d’heretgia per la inquisició. Malgrat haver fet confessió pública de la seva fe catòlica, després de mort els seus ossos foren desenterrats i cremats.