Nebot del comte de Santa Maria de Pomés. Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret. Dedicat al periodisme, col·laborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid.
Practicà diversos esports (atletisme, natació, boxa) i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari. Després formà part del Casual (1912-13), el Futbol Club Barcelona (1913-14) i el Reial Club Deportiu Espanyol (1914-16), amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya (1915). Disputà dos partits amb la selecció catalana. Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de Catalunya en floret (1926, 1927, 1930, 1933, 1934, 1947, 1949), sabre (1926, 1947, 1954) i espasa (1947, 1949), i d’Espanya en floret (1952). Participà en els Jocs Olímpics de París (1924) i Amsterdam (1928), en les proves de floret i espasa. L’any 1929 guanyà el Campionat de Berlín. Rebé la medalla al mèrit esportiu de l’Ajuntament de Barcelona (1954, 1962).
Tot i que la seva veritable vocació fou el dibuix i la pintura —que exposà a Barcelona i Madrid—, féu carrera cinematogràfica, iniciada a Alemanya, el 1928, a Der Heilige und ihr Narr, de Wilhelm Dieterle; després continuà a Itàlia (1929) i França. Posteriorment, la Fox nord-americana el contractà per a protagonitzar als EUA vuit versions espanyoles sonores de films d’aquest país. Hi debutà com a galant al film Doña Mentiras (1930), d’Adelqui Millar, que també fou el seu director en els films Cuerpo y alma (1931) de David Howard i María (1931) de Benito Perojo, entre altres. Retornà a Catalunya, a Barcelona, on reprengué la seva actuació: Pax (1933); Rataplán (1935), de Francisco Elías; Hombres contra hombres (1934 -36), d’Antoni Momplet; Aurora de esperanza (1936), d’Antonio Sau Olite, Las cinco advertencias de Satán (1937), d’Isidre Socias. En una segona etapa, cal remarcar les seves actuacions a Don Juan de Serrallonga (1947), Parsifal (1951), Una historia de amor (1966), de Jordi Grau. La interpretació dels seus papers es caracteritzà per una remarcable elegància i seguretat. Dirigí La madre guapa (1942) i Pilar Guerra (1941), que també interpretà, protagonitzada per la seva filla Isabel de Pomés i López (Barcelona 1924), notable estrella cinematogràfica de films com La malquerida, Huella de luz (1943), Botón de ancla (1947), Amanecer en puerta oscura (1957), entre altres.