Introductora als Països Catalans de l’orde femení de caputxines clarisses, fundat a Nàpols el 1538 (caputxí). De jove serví a Barcelona. Es casà a Manresa amb Francesc Serafí, d’on se la conegué també per la Serafina, i un cop vídua retornà a Barcelona, on vestí l’hàbit de beata dels caputxins (1588). Reuní un grup de noies per fundar una comunitat caputxina femenina, però diferents oposicions feren retardar la fundació fins el 1599. Aquest any, ajudada per la marquesa de Montesclaros, fundà a Sarrià el primer monestir hispànic de monges caputxines. El 1604 el papa Climent VIII autoritzà la fundació, donant-los la regla de Santa Clara i les constitucions de les caputxines italianes.
Morí amb fama de santedat i deixà algunes poesies i cartes publicades el 1643. El 1665 s’inicià el seu procés de beatificació. L’orde s’estengué tot seguit de la seva mort a Girona (1609), València (1609), Saragossa (1613) i Manresa (1638). Hi ha cases també en alguns llocs de l’Estat espanyol i de l’Amèrica Llatina.