Estudià matemàtiques al Col·legi de Cordelles. Esdevingué, per concurs, director de les obres de la capella de Santa Tecla a Tarragona (1760-65), peça feta de marbre i jaspi que li valgué el nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando (1774). Dirigí els plans de la Seu Nova de Lleida, tasca nominalment a càrrec de Sabatini. Entre altres obres, projectà i dirigí l’ampliació de l’església de Passanant (Conca de Barberà) entre el 1770 i el 1778, i modificà el campanar de Sant Martí de Maldà (Urgell) el 1779. Féu diversos edificis a la Rambla de Sant Carles de Tarragona i col·laborà, pel que sembla, en l’obra d’abastament d’aigua a la ciutat. Cridat a Cadis, fou nomenat director de les obres de la vila de San Carlos, que es construïa a l’illa de León, i modificà el projecte inicial de Sabatini. Estilísticament es caracteritzà pel conreu d’un classicisme perfecte i majestuós, encara amb certes reminiscències barroques.