Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957. Col·laborà en les revistes especialitzades Paragone (des del 1961) i Prospettiva (de la qual fou cofundador el 1975). Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington. Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià. Publicà, entre altres obres, La fortuna dei primitivi. Dal Vasari ai neoclassici (1964), Giotto e la sua bottega (1967) i La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame (1978). Pòstumament aparegué Studi sulla scultura gotica in Italia. Storia e geografia (1991). Coordinà la Storia dell’arte italiana Einaudi, per a la qual escriví el destacat assaig introductori La periodizzazione dell’arte italiana (1979), que aportà noves fórmules metodològiques per a l’estudi històric de les arts nacionals.