i Eduard Punset i Casals | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eduard Punset i Casals

economia econ, ciències polítiques polít i història hist
Advocat, economista, polític i divulgador científic.
Barcelona, 20 de novembre de 1936

Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres. Fou director econòmic de The Economist (1967-69), alt funcionari del Fons Monetari Internacional (1969-73) i assessor financer de grans empreses espanyoles.

Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’economia i finances de la Generalitat de Catalunya provisional (1980), diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les relacions amb la CEE (1980-81). Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per la qual fou elegit diputat a Corts (1982), però aviat dimití (1983). L’any 1985 ingressà al Centro Democrático y Social d’Adolfo Suárez, partit per al qual fou elegit diputat al Parlament Europeu el 1987 i el 1989, i del qual fou membre fins el 1994 (des del 1991 com a independent). Al juny del 1991 creà Foro, una formació que, després del fracàs en les eleccions europees del juny, desaparegué al març del 1995.

Aquests anys publicà diversos assaigs sobre política i societat: La salida de la crisis (1980), España: sociedad cerrada, sociedad abierta (1982), La España impertinente (1987), Manual para sobrevivir en el siglo XXI (2000) i Adaptarse a la marea. La selección natural en los negocios (2004).

Incorporat a l’ Institut Químic de Sarrià com a professor de ciència i tecnologia de la Facultat d’Economia, inicià una etapa com a divulgador científic que li ha donat una notable projecció als mitjans de comunicació, especialment a partir del programa Redes de Televisión Española (1996), concebut i dirigit per ell, a més de la participació en nombrosos fòrums i debats i la publicació de llibres de divulgació científica d’àmplia difusió: El viatge a la felicitat (2005), El alma está en el cerebro (2006), El viatge a l’amor (2007), El templo de la ciencia (2008, en col·laboració), ¿Por qué somos como somos? (2008),  El viaje al poder de la mente (2010) i Excusas para no pensar (2011). Ha obtingut, entre d’altres, el premi de l’Associació Espanyola de Científics (2001), el Jaume I de periodisme de la Generalitat Valenciana (2007), el Manel Xifra i Boada del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona (2008), el de Ciència i Tecnologia de l’Associació Espanyola d’Editorials de Publicacions Periòdiques (2008) i la Creu de Sant Jordi (2011).

Llegir més...