A Oxford conegué J.H.Newmann i J.Keble, amb els quals inicià el moviment d'Oxford, que dirigí quan Newmann passà a l’Església Catòlica. Promogué el renaixement monàstic anglicà (1845) i treballà per la unió d’anglicans i catòlics, tema dels tres volums Eirenikon (1865, 1869, 1870), el darrer dels quals mostra la decepció després de les posicions tancades del concili I del Vaticà. Les seves nombroses obres abasten temes de teologia, principalment eucarística, bíblics i una gran quantitat de sermons.