Cursà els estudis de dret a València (1854-60). Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA (1876-79) a Madrid. Fou membre de la societat literària La Estrella (1852-57) i del Liceu Valencià i president de l’Ateneu Científic Literari i Artístic (1874-75). En castellà, escriví un gran nombre de poemes (des del 1851) i hom el considera un dels millors poetes realistes de la literatura castellana del s. XIX. En català (des del 1856) redactà algunes composicions, inferiors a les castellanes però ben destacables dins la producció valenciana coetània. Traduí al castellà obres d’Horaci, Virgili, Byron, Hugo, Rubió i Ors, Lamartine i altres. En col·laboració amb Teodor Llorente escriví els drames històrics Un drama napolitano (1860) i Berenguer II ; com Llorente, rebé la influència de Marià Aguiló. Fou membre del consistori dels Jocs Florals de Barcelona (1872) i el presidí (1885) i fou jurat del certamen del mil·lenari de Montserrat (1880). La seva obra poètica fou publicada en els volums Rimas (1877, 1891), Obres valencianes completes (1958) i Poesías desconocidas (1967). Col·laborà a El Pensamiento de Valencia (1858), El Miguelete (1856), Las Bellas Artes (1858), La Opinión (1860-66), Las Provincias , Revista de Valencia (1881-83) i altres publicacions periòdiques. Deixà inèdits el projecte i apunts per a un estudi sobre les Germanies.
Vicent Venceslau Querol i Campos
© Fototeca.cat
Poeta.