Fou una figura destacada del moviment representat per l’acadèmia literària Arcádia Lusitana (fundada el 1756). Escriví sobretot èglogues i elegies, en les quals és palesa la tradició clàssica de Ribeiro i Camões. Les seves Obras poéticas (1766) recullen abundant poesia de circumstàncies. Menys encertades són les tragèdies Astarto, Mégara, Hermíone i Inês de Castro.