Camarlenc del rei Martí I de Sicília. Acompanyà l’infant Martí i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392. Tornà amb l’infant, esdevingut rei de Catalunya-Aragó, el 1397, però retornà a Sicília en missió oficial el 1398 i s’hi establí. Fou un dels principals consellers de Martí el Jove i portà a terme diverses ambaixades: una al rei Martí el 1399 i una altra a la cort napolitana el 1401, per tal de negociar el matrimoni de la germana del rei Ladislau, Joana, amb Martí el Jove, que no es portà a terme. El 1408, quan aquest passà a Sardenya, fou un dels membres del consell que romangué al costat de la reina Blanca. En el seu testament Martí el Jove el ratificà en aquest càrrec, el nomenà governador de Catània, en cas que la reina volgués residir allí, i li féu un llegat (1409). Pels seus serveis a Sicília li foren concedits el feu de Bonvicino, que vengué el 1398, i Caltavuturo (1398), que el 1401 li fou canviat per la terra d’Eraclea. Era el fill segon de Joan Berenguer de Rajadell i d’Elisenda, senyors de Rajadell i de Vallmanya, i germà de Guillem, que fou algutzir dels reis Joan I i Martí l’Humà.