Ramon II de Roergue

(?, ? — Rodés ?, aprox. 961)

Comte de Roergue i, en part, d’Albigès i Carcí, marquès, en part, de Septimània i duc, en part, d’Aquitània (937-961).

Fill i successor del comte Ermengol I i d’Adelaida i nebot del comte Ramon II de Tolosa. Es casà amb Berta d’Arle (o Provença), vídua de Bosó de Borgonya i filla del comte Bosó I d’Arle-Avinyó, marquès de Toscana. El 951, sota la seva ègida, formà una expedició col·lectiva a Roma amb roergats i alvernesos. Al seu testament del 961, fet poc abans d’ésser assassinat, en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, s’esmenta un alou que tenia al Rosselló. Ja era mort quan el comte Borrell II de Barcelona anà a Rodés per casar-se amb la seva filla Ledgarda (967). Tingué una altra filla, Ermengarda (o Ermessenda) que hom suposa casada dues vegades amb comtes pallaresos, primer amb Borrell I, molt abans del 995, i després (995/1006) amb Sunyer I. Adquirí el comtat de Narbona; el succeí el seu fill Ramon III.