A diferència del seu germà Jaume Ramon, a través del qual es relacionà amb els escriptors i intel·lectuals barcelonins, visqué al Vendrell, on regentà la impremta familiar i on, també amb el seu cosí Joan Ramon i Soler, publicaren El Vendrellense (1892) i El Vendrellenc (1900). Començà publicant narracions breus de caràcter costumista a revistes de Barcelona, amb el pseudònim Ramonet R, que després, gràcies a la influència d’Emili Vilanova, transformà en sainet, també en prosa, i es dedicà a l’escena. El primer sainet, A cal notari, o Uns capítols matrimonials desfets (1899), en què intenta un estudi psicològic dels personatges, fou estrenat el 1899 amb un gran èxit i reeditat el 1911; fou seguit per A on menos se pensa i En Pau Gralla, o La festa major de la vila (1900), La nit dels innocents, o Los municipals burlats (1902) i Lluita de cacics, o L’elecció de regidors (1902) i El carro del vi (1903), entre molts altres, tots els quals constitueixen un retaule d’oficis, personatges, situacions i llenguatge basat en el seu medi. Escriví també els drames Ferro fred (1909) i L’impenitent (estr. 1906), El carro desfet i Els captaires, i la novel·la Vaca de llet (1909), que obtingué un accèssit en el concurs convocat per L’Avenç.
Bibliografia
- Ramon, M. (2000), “El teatre de Ramon Ramon i Vidales”, dins Domingo, Josep M. i Gibert, Miquel M. (ed.): Actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català al segle XIX. Tarragona, Diputació de Tarragona, p. 407-425.