Fou establert entre el príncep Eugeni de Savoia-Soissons, per part de l’emperador Carles VI, i el mariscal duc de Villars, plenipotenciari de Lluís XIV de França. L’emperador —que no havia volgut intervenir en el tractat d’Utrecht— rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella: Flandes, Sardenya (que a Utrecht havia estat atribuïda a Maximilià II Manuel de Baviera), Nàpols, Milà i els presidis de Toscana; França conservaria Alsàcia amb Estrasburg i les places que Carles VI li havia arrabassat a la dreta del Rin, i hom restituïa les dignitats i possessions dels prínceps alemanys que s’havien aliat amb Lluís XIV contra l’emperador. Aquest es negà, però, a crear un principat a Limburg per a la princesa dels Orsini. El tractat fou ratificat per l’assemblea de Baden (setembre del 1714) i suposà la liquidació de la guerra de Successió, amb absolut menyspreu del Cas dels Catalans, definitivament desestimat ja pel tractat d’Utrecht, tot i que aquests continuaven la resistència contra Felip V.