Resultat d’una experiència docent de mig segle (inspirada en l’anomenada manera de París d’ensenyament) i de diverses elaboracions prèvies, responia a la més genuïna espiritualitat ignasiana, i la seva estricta aplicació universal determinà l’expansió i el prestigi que la tasca educativa de la Companyia de Jesús tingué durant segles. El 1832 hom publicà una Ratio studiorum modificada, de caràcter orientador, no oficial; posteriorment, la Congregació General XXXI (1965-66) ha establert una major llibertat en l’acomodació del sistema general educatiu a cada lloc i situació concrets. N'han estat trets metodològics més característics les exercitacions i preleccions, les composicions escrites, les repeticions i les disputes (o concertacions), i les declamacions, de les quals derivaren tant l’anomenat teatre escolar com les dites acadèmies (sorgides en el si de les congregacions marianes).