L’antiga parròquia de Santa Maria de Requesens, esmentada ja el 844, fou pertinença del monestir de Colera; citada com a parròquia encara el 1362, en ésser incorporat el monestir de Colera al de Sant Pere de Besalú passà a sufragània de la parròquia de Cantallops; es conserven vestigis de l’església vella, però els monjos en bastiren una de més gran que convertiren en santuari marià, molt visitat a partir al s. XVII per devots de tota la comarca; era especialment important la processó de la Tramuntana que organitzava la vila de Figueres el primer diumenge de juny des del 1612 fins al 1868, demanant la tramuntana a fi que eixugués els aiguamolls insalubres. El castell fou bastit a mitjan segle XI pels comtes de Rosselló a la zona limítrofa i conflictiva amb el comtat d’Empúries. La propietat fou compartida pels dos comtes des del 1075; passà després als comtes d’Empúries, als Botonac i per enllaç als Castellnou; aquests el vengueren al comte Ramon Berenguer I d’Empúries. Passà per herència als vescomtes de Rocabertí, que n'adquiriren definitivament la senyoria el 1418. Arruïnat ja al començament al s. XVIII, fou molt restaurat (amb criteris més espectaculars que arqueològics) per Tomàs i Adelaida de Rocabertí, òlim Dameto, a la fi al s. XIX; la imatge gòtica del santuari fou traslladada (1899) a la capella del castell. Passà a particulars.
El castell de Requesens
© Fototeca.cat