Antoni Rigalt i Blanch

(Barcelona, 11 de febrer de 1850 — Barcelona, 12 de desembre de 1914)

Antoni Rigalt i Blanch Vitrall paisatgístic de la casa Garriga-Nogués (1903)

© Fototeca.cat

Artista.

Es formà a Llotja com a dibuixant. Era cosí del pintor Agustí Rigalt i Cortiella, el qual, a més de fer dissenys de vitralls, tenia taller. De la seva trajectòria professional inicial cal assenyalar la col·laboració en l’empresa del decorador i moblista Francesc Vidal i Jevellí, de la qual, des del 1884, fou l’encarregat de la secció dedicada a vitrall i vidre a l’àcid. El 1887 muntà un taller propi de vidres pintats.

Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords-Muts de Barcelona i professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. A l’Exposició Universal del 1888 guanyà una medalla d’or, i participà personalment en la Tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1896). Corresponsal artístic de La Ilustración Española y Americana, de Madrid, fou capdavanter en la recuperació de l’art del vitrall i un dels vitrallers més importants del període modernista.

El 1890 s’associà amb l’arquitecte Jeroni F. Granell per crear l’empresa de vitralls A. Rigalt & Cia., que l’any 1903 passà a anomenar-se Rigalt, Granell & Cia., de la qual fou director artístic fins a la seva mort, el 1914.