Estudià amb Josep Nató a Girona, però treballà a Figueres, i hi fundà una Escola d’Arquitectura. Corresponent de l’Academia de San Fernando, construí habitatges particulars com la casa Romaguera (1850), la casa Fages (1852), la casa Oriol (1859) i les cases Busés i Rodeja (1862) i importants edificis públics neoclàssics, com el Teatre Principal —actual Museu Dalí—, en col·laboració amb el pintor parisenc Félix Cagé (1848-50), l’església i el convent de la Divina Providència (1852), i el 1854 projectà la conversió de l’exconvent de caputxins en presó pública. A Girona col·laborà amb Ildefons Cerdà en la construcció de la carretera de Sarrià de Ter a Besalú (1846) i amb el mestre d’obres Tomàs Arnau en la construcció de cases (1860). Propietari de terres a Llers, Ventalló i Valveralla, traficà el 1844 amb crèdits de guerra. Formà part de diverses empreses, com ara de la societat de Llers La Caula per a la fabricació de farina (1854), d’una societat de les Escaules per a la fabricació de teixits —per a la qual el 1855 projectà l’edifici— de l’E.Reynals i Companyia de Figueres per a la fabricació de pólvores de morter el 1859 i, el 1876, de la Pagès i Roca de Figueres-Barcelona per a la fabricació de calç, ciment i guix de sastre, de la qual presentà mostres a l’Exposició de Barcelona del 1877.