Advocat, el 1801 figurava entre els funcionaris de la inquisició; era també membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i bibliotecari episcopal. A part algunes al·legacions jurídiques, la seva obra literària roman en la major part inèdita. Només es publicaren, ja mort ell, la Comèdia del misser miserable (1851), paròdia sainetesca de La vida es sueño de Calderón, i el recull Romances per plorar rient ó per riure plorant (1852), que comprèn dos llargs poemes arromançats, una faula burlesca sobre el tema de Píram i Tisbe i una sàtira sobre el proxenetisme titulada La Mare Celestina; les dues obres foren publicades com a anònimes. La resta de la seva obra, recollida en diverses miscel·lànies manuscrites d’erudits del s XIX, comprèn dues narracions en prosa del tipus rondalla de rondalles, que foren utilitzades per Tomàs Aguiló i Cortès per a la seva Rondalla de Rondalles, i cinquanta-sis composicions en vers, totes de to satíric. La seva literatura pot inscriure's dins la línia de l’anomenat vallfogonisme.