De temperament indomable i despòtic, aconseguí de dominar de moment les bandositats familiars i garantir l’ordre públic i posar fi al desgovern de la fi de la lloctinència de Gaspar Marrades. Davant el perill turc (incursió a Alcúdia el 1558, a Sóller el 1561), promogué amb gran energia les obres de fortificació de l’illa —el 1560 encarregà la fortificació de la ciutat de Mallorca a l’enginyer Calvi, el qual inicià una obra de nova planta de gran envergadura—, activitat que vigilà personalment al llarg de tot el litoral. No es mobilitzà, en canvi, davant l’atac turc de Ciutadella, a Menorca, el 1558. La seva política de defensa deixà la universitat mallorquina en una greu situació econòmica.