Capità general de Catalunya des del 1849, quan esclatà l’aixecament d’O'Donnell, pel juny del 1854, es resistí a incorporar-s’hi, facilitant així la revolta popular del 14 de juliol. Acceptà llavors verbalment els fets, però, enfrontat per la posició sobre l’ordre públic a la junta popular de Barcelona presidida pel general Contreras i per impedir l’enderrocament de les muralles i prohibir l’ús de les selfactines (25 juliol) davant l’extensió de la vaga obrera, fou substituït pel general La Concha després de fugir el 5 d’agost. Posteriorment els moderats el feren senador (1857) i en 1858-59 fou capità general de les Balears.