Estudià a Granada al taller d’A.de Mena (1638-46). El 1646 s’instal·là a Sevilla, on obrí taller propi, que aviat tingué una gran fama; féu, entre altres, el Retaule de l’església de Santa Anna, a Montilla (1652), el de la Capilla de los Vizcaínos de Sevilla, avui a l’església del Sagrario (1666), el de l’Hospital de la Caridad, de Sevilla, i el Crist de la Caritat de l’església d’aquest hospital. Del 1675 són quatre relleus de la façana de la catedral de Jaén. A partir d’aquest moment les seves obres acusen un predomini de taller, amb repetició de tipus i inferior qualitat artística, bé que del 1680 és una de les seves millors escultures: el Crist de l’Expiració, de l’església de Santiago d’Écija. De formació naturalista, assimilà les novetats barroques i creà un estil personal caracteritzat per la delicadesa, l’elegància i la llibertat de formes. La seva filla, Luisa Roldán (Sevilla 1656 — Madrid 1704), anomenada la Roldana, també escultora, treballà per a Carles II (1695). Esculpí el grup de Sant Servand i sant Germà (catedral de Cadis) i un Sant Miquel (El Escorial). Es destacà, però, en les imatges de mida petita, d’una gran delicadesa i fetes amb molta habilitat.