Pertangué a l’Arcàdia amb el nom d’Eulibio Berentiatico. Preceptor, a Londres, del fill de Jordi II d’Anglaterra, compongué melodrames i promogué la publicació de nombrosos clàssics italians. La seva producció poètica és aplegada en tres llibres: De poetici componimenti (1763). La seva poesia, una de les més significatives i originals del gust de l’arcadisme i rococó, arriba a un equilibri extraordinari sobretot en les Elegie i en els Endecasillabi, de línia melòdica i amb relleus gairebé pictòrics.