Participà en la guerra del Francès i fou un dels caps de la insurrecció reialista del 1822. Acabada la lluita, fou nomenat mariscal de camp i governador del corregiment de Mataró (1825); en l’aixecament dels Malcontents tingué un paper ambigu: segons sembla, després d’haver encoratjat la insurrecció i d’haver fet un viatge a Madrid en defensa dels revoltats, es mantingué fidel al govern. Ascendit a general el 1831, anà a França a la mort de Ferran VII i tornà el 1834 com a comandant general de les forces carlines de Catalunya. Però mentre preparava l’alçament fou detingut i portat a Igualada, on fou afusellat.