Catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma, després d’haver-ho estat a les de Trieste i Pavia. Publicà nombrosos estudis sobre tots els àmbits de la filologia romànica, entre els quals edicions crítiques (Teseida de Boccaccio, 1941; Chanson de Roland, 1947; etc.), crestomaties (Poesie d’amore spagnole, 1963; Antologia delle letterature d’oc i d’oïl, 1973; etc.), manuals (La lingua dei trovatori, 1965; La lingua d’oïl, 1971; etc.), síntesis històriques i, sobretot, assaigs de crítica textual i interpretativa, història de la versificació i altres treballs i d’erudició. Fou membre de moltes institucions acadèmiques de diversos països, entre elles de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. President de la Société de Linguistique Romane (1983-86) i vicepresident de la Union Académique Internationale (1985-88).