El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori. La part més baixa, pròxima al riu, és dedicada al regadiu quasi en la seva totalitat: 200 ha de tarongers (150 ha que aprofiten l’aigua del riu de Vernissa i la resta de pous); el secà es redueix a 25 ha (oliveres, garrofers, vinya i ametllers). Hi ha magatzems de preparació de fruita. La població, que havia tingut un increment fort al llarg del s XIX, ha tornat a créixer des del 1950 amb l’ampliació de l’àrea regada. El poble (1 213 h agl [2006], rotovins; 103 m alt.) és a la dreta del riu de Vernissa. De l’església parroquial de Sant Bartomeu depenien les d’Almiserà, Castellonet i Alfauir; hi fou traslladat el retaule major del monestir de Cotalba i la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Antiga alqueria islàmica, fou de la jurisdicció del monestir de Cotalba. Passà després als Arnau de Gandia i després als Escrivà, que esdevingueren comtes de Ròtova (1799). El municipi comprèn l’antic castell i terme de Borró, l’enclavament de l'Erm i la cova prehistòrica del Barranc Blanc.