Estudià a París i posteriorment a Roma amb Bernini. Passà a Madrid i per consell de Raimon Capuz es traslladà a València. El 1703 fou aprovat un projecte seu per a la construcció de la portada principal de la seu de València, que començà tot seguit sota la seva direcció i tenint per ajudants Francesc Vergara el Major i Francisco Stolfs. Concebé en aquesta obra la primera façana espanyola amb superfícies convexes i còncaves en la intersecció: un cos central convex amb tres pisos coronats per un frontó corb i flanquejat per columnes corínties anteposades al mur, i dues ales còncaves amb dos pisos que acaben en columnes escalonades coronades per estàtues, ço que, per una part lliga la portada a la tradició estructural de la zona: tres cossos i set compartiments —Sant Miquel dels Reis, Llíria i el Carme de València—, i per l’altra a Bernini —el primer projecte per al Louvre— i a Guarino —la nau de Sant Llorenç de Torí—. A València esdevingué escultor de sala del rei arxiduc Carles III, després emperador Carles VI. El 1707, a conseqüència de la guerra de Successió, abandonà València, quan la portada tenia alçat únicament el primer cos, i s’establí a Barcelona. El 1715 s’instal·là a Viena. La portada de la seu valenciana es continuà el 1713 i s’acabà el 1740.