Doctor en dret (1859). A València fou secretari de la Unió Liberal, formà part de la junta revolucionària de 1868, fou cap i fundador del partit liberal de Sagasta, inspirà els periòdics El Diario de Valencia i El Constitucional i fou governador civil (1881). A Madrid, fou governador del Banc d’Espanya i diputat. Fou ministre d’ultramar (1888), gràcia i justícia i governació. Figurà en el senat (1903-11). El seu fill, Trinitario Ruiz Vallarino (? — Madrid 1945), polític liberal, fou diversos cops ministre de gràcia i justícia, diputat i senador fins a l’adveniment de Primo de Rivera.