Estudià medina a Barcelona (1842). Inicialment es dedicà a la cirurgia, però aviat es decantà cap a la medicina homeopàtica; és l’introductor de les doctrines de Hahnemann a Barcelona. Participà en el Congrés Homeopàtic de París (1889). Inicià la publicació de la Revista de la Doctrina Homeopática (1850) i de la Revista de Homeopatía (1890). És autor d’Instrucción y reglas higiénicas en la curación homeopática (1849), un dels primers llibres sobre aquesta temàtica publicats al país, i de Contestación a la filología homeopática (1950), en resposta a un opuscle dels metges Oliver i Balcells. Fou pare del polític Domènec Joan Sanllehy i Alrich.