Fou lloctinent general de Catalunya (1627-29). Perseguí durament el bandolerisme i es remarcà per les seves cartes al rei sobre l’estat del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i de Cerdanya. De tornada a Solsona, reuní un important sínode i publicà les primeres constitucions sinodals. A la fi del 1629 el rei el nomenà president del consell de Castella, i traslladà la residència a Madrid. El 1630 renuncià el càrrec d’abat de Gerri, que tenien els primers bisbes de Solsona, i instà el rei que elegís abats propis, i fou nomenat arquebisbe de Granada.