Àrea mixta d’habitatge i indústria, es formà a partir de l’últim terç del segle XIX, prop de l’antiga església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (reconstruïda al segle XIX i al costat de la qual ha estat bastida modernament una nova església) i de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell —eix, avui, del nucli central urbanitzat del municipi—, en el moment que l’àrea d’influència del creixement industrial i demogràfic de Barcelona es començà a estendre pel pla de Barcelona. Separat dels barris barcelonins de la Bordeta i de Sants pel carrer de la Riera Blanca, fou fins cap al 1910 l’únic nucli industrialitzat del municipi; entre el 1900 i el 1930 la població passà de 964 a 6.124 h. El 1932 fou inaugurada l’estació del metro transversal de Barcelona. Era habitat, principalment, per petita i mitjana burgesia locals, propietaris agrícoles i funcionaris.
L’església de Santa Eulàlia de Provençana, consagrada el 1101, fou fins al segle XV (1492) parròquia rural de l’antic terme de Provençana, esmentat en documents del segle X, format per població dispersa per les masies agrícoles. Al voltant de l’hospital de Provençana (segle XII), situat vora el camí ral, a les terres més altes del terme, s’anà formant un petit nucli de població, anomenat a la darreria del segle XV la Pobla de l’Hospitalet i al segle XVI l’Hospitalet, nom que passà a denominar tot el terme. El terme de Santa Eulàlia de Provençana comprenia el Prat dellà el riu, a la zona deltaica, que, al segle XVI, passà a formar part de la nova parròquia de Sant Pere i Sant Pau del Prat (més tard el Prat de Llobregat).
Juntament amb el Residencial Granvia forma el districte III de la ciutat.