Sant Mateu de Montbui

Poble i antiga parròquia del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), situada primitivament al costat del castell de Montbui i traslladada al pla vers el 1760.

Existia ja el 1059 i el 1159 fou unida a Bigues. S'independitzà al segle XIII i, després d’una unió transitòria a Caldes de Montbui (1567), es fusionà de nou amb Bigues el 1623. La primitiva església del castell, en part preromànica, es conserva força sencera. La nova, del pla, construïda prop del mas Carreres, tenia jurisdicció el 1760 només en quatre masos (Carreres, Vives, Ribes i Prat de Baix).

L’església és d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit, i absis preromànic amb planta de ferradura cobert amb volta de quart d’esfera. Té dues finestres, una de doble esqueixada a l’absis i una altra de simple al mur sud. El campanar, la porta d’entrada i l’ull de bou, que han estat objecte de restauració, són d’època més tardana.