La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063. Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de Sant Pere el 1136. La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139. El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de Sauleda, l’Esparra, Vallcanera i Santa Coloma de Farners, que els confirmà el papa Climent III el 1198. Ben aviat els canonges aixecaren la nova església de Sant Pere, l’actual, que el 1245 consagrà el bisbe gironí. És un magnífic temple de planta de creu llatina, amb un cimbori i tres absis que s’obren en el creuer. Té un magnífic puntal amb capitells i arquivoltes i algunes làpides i sarcòfags amb inscripcions. La comunitat, composta de cinc canonges i algun beneficiat, decaigué molt al segle XV, i hi residiren en endavant un o dos canonges i un prevere. Els priors foren comendataris des del 1493 i no residiren al lloc, que era ja sense vida canonical quan fou secularitzat el 1592. Aleshores fou cedit el convent als pares augustinians calçats de la Seu d’Urgell, que delegaren un frare per al servei religiós de la parròquia adscrita al priorat. Resten en peu algunes de les edificacions del priorat dels darrers temps, avui deshabitades i quasi en ruïnes.
Sant Pere Cercada
Fototeca.cat