Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recol·lectes el 1576. L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s. XVII; a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre. El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta. A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador . Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica. El convent era un lloc de recés i residència de frares ancians que el 1830 tenia 41 membres. L’església es conserva sencera i amb culte, però el convent és en ruïnes.