Fill d’Ormazd II, fou un defensor aferrissat del mazdaisme i lluità sense treva contra els romans durant 26 anys. Gràcies a un tractat de pau signat amb l’emperador Jovià (363), obtingué Nísibis i els territoris romans del Tigris, així com un cert poder damunt l’Armènia, on intentà d’introduir el zoroastrisme. Gran constructor de ciutats, reconstruí Susa i fundà, entre altres, la metròpolis de Nīsābūr a Koràsmia. Traslladà la residència de Selèucia a Ctesifont. A partir del 340 perseguí aferrissadament els cristians.
El seu fill i successor, Sapor III (383-388), conclogué un tractat de pau amb Teodosi.