Col·laborador i continuador d’Aby Warburg, dirigí la seva famosa biblioteca i centre d’estudis d’Hamburg, i quan el nazisme pujà al poder la traslladà a Londres (1933), on convertí el Warburg Institut en un dels centres d’estudis artístics més renovadors i importants del món. Seguint les idees de Warburg sobre la persistència i la migració de les imatges, comparà la iconografia pagana amb la cristiana: Rinascita dell’Antichità (1922), Letture (recull del 1957), i, sobretot, s’ocupà de figuracions astrològiques: La fede astrologica di Agostino Chigi (1934).